Barack Obama ha fet servir les tecnologies de la informació i les xarxes socials d’una forma que no té precedents. La seva meteòrica ascensió no va passar desapercebuda per l’assessor de comunicació Antoni Gutiérrez-Rubí, que ja a principis de 2007 analitzava al seu bloc les primeres passes del senador per Illinois.
www.diaridebarcelona.cat
El lloc triat per l’entrevista és el Palau Robert. L’Antoni arriba tot just acabat d’aterrar d’un viatge transoceànic. Són dos-quarts de sis de la tarda, tot i que no sé quina hora deu ser per ell. Fa cara d’esgotat, però quan comença a parlar de la campanya d’Obama se li il•luminen els ulls i el discurs es fa viu. Parla amb passió del canvi històric, polític i estètic que ha arribat a la Casa Blanca; de com la massa organitzada en aquest cas, ha estat capaç de passar per sobre de l’aparell d’un partit.
El mateix dia de l’entrevista l’acaben de convidar a afegir-se a un grup de Facebook: “Volem Obama a Barcelona”. Sembla una causa perduda, però l’Antoni em fa notar que amb Obama tot sembla possible. És la força del “Yes, we can”, potser el que no aconsegueixi un govern vindrà de la mà d’una xarxa social.
Al bloc de l’Antoni Gutiérrez-Rubí hi trobareu un magnífic repositori d’articles sobre l’ascensió de Barack Obama al poder; el 44è president dels Estats Units d'Amèrica, que haurà d’acostumar-se a deixar la seva BlackBerry al calaix per exigències del guió i la seguretat nacional.
PD. Us deixo un regal aquí Com aneu de manualitats?
Publicat per: Rafael Luján
divendres, 21 de novembre del 2008
dijous, 20 de novembre del 2008
Deixalles...?
Any rere any llençant a les escombraries l’ampolla de la Coca-Cola, el paquet de cartró de les galetes Príncipe, els tetrabriks de llet, les xapes dels refrescos, les llaunes de conserves i, fins i tot, les decoratives ampolles de vidre del Ballantines o el JB… Quin desaprofitament!!
www.diaridebarcelona.cat
De ben segur, molts de vosaltres pensaríeu el mateix d’haver estat a ‘La Carboneria’, un racó amb molt d’encant que ‘Drap- Art’ utilitza com a despatx, showroom i botiga. Es tracta d’una associació que promou el reciclatge creatiu, utilitzant els materials en desús per fer veritables obres d’art. Peixos de diferents mides fets amb llaunes de conserves, tauletes de nit composades amb troços de monopatins trencats, rodes de cotxe convertides en còmodes seients, rèptils, lloros i una enorme girafa fets a base de filferros i llaunes, divertits bolsos de mà fets amb discos antics i, fins i tot, un extravagant i colorit vestit fet a base de xapes de refrescos i bosses de plàstic entrecreuades. I podria seguir, aquell lloc estava atapeït d’objectes ben diversos i originals amb una cosa en comú: tots estaven fets a partir de materials reciclats. A partir d’ara m’ho pensaré dos cops abans de desempallegar-me de tots aquestes…. deixalles…?
Si us agrada el tema, us convido a visitar el ‘Festival Drap-Art 2008’… Però afanyeu-vos que demà és l’últim dia!
Publicat per: Elena Trias de Bes
www.diaridebarcelona.cat
De ben segur, molts de vosaltres pensaríeu el mateix d’haver estat a ‘La Carboneria’, un racó amb molt d’encant que ‘Drap- Art’ utilitza com a despatx, showroom i botiga. Es tracta d’una associació que promou el reciclatge creatiu, utilitzant els materials en desús per fer veritables obres d’art. Peixos de diferents mides fets amb llaunes de conserves, tauletes de nit composades amb troços de monopatins trencats, rodes de cotxe convertides en còmodes seients, rèptils, lloros i una enorme girafa fets a base de filferros i llaunes, divertits bolsos de mà fets amb discos antics i, fins i tot, un extravagant i colorit vestit fet a base de xapes de refrescos i bosses de plàstic entrecreuades. I podria seguir, aquell lloc estava atapeït d’objectes ben diversos i originals amb una cosa en comú: tots estaven fets a partir de materials reciclats. A partir d’ara m’ho pensaré dos cops abans de desempallegar-me de tots aquestes…. deixalles…?
Si us agrada el tema, us convido a visitar el ‘Festival Drap-Art 2008’… Però afanyeu-vos que demà és l’últim dia!
Publicat per: Elena Trias de Bes
dimecres, 19 de novembre del 2008
Superar el complex d'inferioritat vers l'anglès
Vols saber com se’ns dóna l’anglès als barcelonins? Tens curiositat per descobrir quin és el nostre punt fort? A la secció COM ENS VEUEN ens hem proposat analitzar-ho amb l’ajuda d’en Geoff Fisher, professor nadiu i cap del Departament d’Anglès de l’Escola Oficial d’Idiomes Vall d’Hebron.
www.diaridebarcelona.cat
La primera conclusió: estudiem anglès però no l'acabem d'aprendre. És a dir, dediquem vuit anys a estudiar aquest idioma però un bon dia decidim passar una temporada a l’estranger i ens adonem que no entenem res de res. Els dies i els diners invertits en l’aprenentatge en una acadèmia de ben poc han servit a la pràctica. Per què?
Doncs un dels problemes que ens impedeix avançar en aquesta matèria és el complex d’inferioritat que tenim a l’hora d’expressar-nos en anglès. Està clar que els catalans no tenim el mateix nivell que, per exemple, els nòrdics però hem de creure en les nostres habilitats lingüístiques. En Geoff també apunta el dilema entre català i castellà com una dificultat afegida per trobar un lloc a la llengua anglesa que afirma que mai serà la segona llengua dels catalans. Així que haurem de començar a perdre la vergonya!
Un apunt. La nota més baixa que en Geoff ha posat a un barceloní és un quatre... Així que... O aquest professor és molt generós o tampoc estem tant malament... Come on!
Publicat per: Patrícia Álvarez
www.diaridebarcelona.cat
La primera conclusió: estudiem anglès però no l'acabem d'aprendre. És a dir, dediquem vuit anys a estudiar aquest idioma però un bon dia decidim passar una temporada a l’estranger i ens adonem que no entenem res de res. Els dies i els diners invertits en l’aprenentatge en una acadèmia de ben poc han servit a la pràctica. Per què?
Doncs un dels problemes que ens impedeix avançar en aquesta matèria és el complex d’inferioritat que tenim a l’hora d’expressar-nos en anglès. Està clar que els catalans no tenim el mateix nivell que, per exemple, els nòrdics però hem de creure en les nostres habilitats lingüístiques. En Geoff també apunta el dilema entre català i castellà com una dificultat afegida per trobar un lloc a la llengua anglesa que afirma que mai serà la segona llengua dels catalans. Així que haurem de començar a perdre la vergonya!
Un apunt. La nota més baixa que en Geoff ha posat a un barceloní és un quatre... Així que... O aquest professor és molt generós o tampoc estem tant malament... Come on!
Publicat per: Patrícia Álvarez
dimarts, 18 de novembre del 2008
Sepúlveda, el carrer de la informàtica
Feia temps que sentia curiositat per saber quan i com aquell tram de carrer va esdevenir el gran centre del comerç d’informàtica de Barcelona. Hi ha més de 50 botigues en unes poques illes! Em pensava que algú ho devia impulsar en algun moment i que estaria regulat d’alguna manera. Però, fins a on he arribat a esbrinar, sembla que no: Pista Cero es va posar al costat de Pricoinsa a la ronda de Sant Antoni i, a partir d’aquí, els ordinadors van envair la zona. Pura lògica de mercat en bona competència.
www.diaridebarcelona.cat
Un cop analitzat aquest interessant model comercial, del qual potser podrien prendre exemple altres barris amb massa locals tancats, em va tornar a picar la curiositat: què deurien ser aquests locals abans de convertir-se en botigues d’informàtica? La recerca de la nostra productora, Marta Camp, ens va dur fins a la persona adequada per explicar la història d’aquest carrer: en Conesa. Tot un personatge del barri, vinculat a Sant Antoni Comerç i impulsor de la Cursa Atlètica Barri de Sant Antoni i de la Penya Barcelonista de l'Eixample “Can Conesa”. Tot un culer i una nova font inestimable de memòria dels nostres carrers.
Publicat per: Albert Muñoz
www.diaridebarcelona.cat
Un cop analitzat aquest interessant model comercial, del qual potser podrien prendre exemple altres barris amb massa locals tancats, em va tornar a picar la curiositat: què deurien ser aquests locals abans de convertir-se en botigues d’informàtica? La recerca de la nostra productora, Marta Camp, ens va dur fins a la persona adequada per explicar la història d’aquest carrer: en Conesa. Tot un personatge del barri, vinculat a Sant Antoni Comerç i impulsor de la Cursa Atlètica Barri de Sant Antoni i de la Penya Barcelonista de l'Eixample “Can Conesa”. Tot un culer i una nova font inestimable de memòria dels nostres carrers.
Publicat per: Albert Muñoz
dilluns, 17 de novembre del 2008
Joies barcelonines amagades
Quan vam citar-nos amb l'autor del blog Tot Barcelona poc ens pensàvem que acabaríem coneixent una església romànica al cor del Raval. En Miquel Cartisano és membre actiu de l'AAVV de Sant Antoni i un bon coneixedor de la ciutat.
A casa seva podem veure que emmagatzema a l'ordinador una insòlita quantitat de fotografies de la ciutat, totes classificades per carpetes segons districtes i temàtiques. És realment sorprenent obrir-ne una. "Picaportes"....hi ha centenars d'instantànies de picaportes de tota mena de Barcelona.
Però a casa seva hi ha una altra cosa que em deixa boca-badada, i és que té una bona col·lecció d'Opissos penjada a les parets. En Miquel és un barceloní que estima la seva ciutat i que, a més, gaudeix estudiant-la. De fet, ell és historiador de l'art i teòleg.
www.diaridebarcelona.cat
La sorpresa més gran del dia, és quan anem a veure l'absis exterior d'una església de principis del segle XII al carrer de Sant Llàtzer. Estan reformant l'edifici adjacent de l'església, i per aquelles casualitats de la vida, l'arquitecte de les obres està de visita. Quan pensàvem que ens faria fora perquè anem amb la càmera, resulta que decideix anar a buscar la clau de l'església, que ha estat reformada recentment, i mostrar-nos l'interior. No cal dir que ha estat una gratificant experiència.
Publicat per Núria Llabina
A casa seva podem veure que emmagatzema a l'ordinador una insòlita quantitat de fotografies de la ciutat, totes classificades per carpetes segons districtes i temàtiques. És realment sorprenent obrir-ne una. "Picaportes"....hi ha centenars d'instantànies de picaportes de tota mena de Barcelona.
Però a casa seva hi ha una altra cosa que em deixa boca-badada, i és que té una bona col·lecció d'Opissos penjada a les parets. En Miquel és un barceloní que estima la seva ciutat i que, a més, gaudeix estudiant-la. De fet, ell és historiador de l'art i teòleg.
www.diaridebarcelona.cat
La sorpresa més gran del dia, és quan anem a veure l'absis exterior d'una església de principis del segle XII al carrer de Sant Llàtzer. Estan reformant l'edifici adjacent de l'església, i per aquelles casualitats de la vida, l'arquitecte de les obres està de visita. Quan pensàvem que ens faria fora perquè anem amb la càmera, resulta que decideix anar a buscar la clau de l'església, que ha estat reformada recentment, i mostrar-nos l'interior. No cal dir que ha estat una gratificant experiència.
Publicat per Núria Llabina
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
