dimarts, 28 de juliol del 2009

BTVNOTÍCIES.cat substitueix el Diari de Barcelona


Barcelona Televisió (BTV) inicia un nou projecte de servei públic per a la ciutat de Barcelona: BTVNOTÍCIES.cat, un portal audiovisual de notícies on hi trobareu tota la informació que li pot interessar al ciutadà de Barcelona disponible en qualsevol moment i des de qualsevol lloc, actualitzada permanentment.

En aquest nou projecte Barcelona Televisió ha posat a treballar a tot l’equip que ha estat produint continguts pel Diari de Barcelona, que tanca la seva edició des d’aquest canal de televisió a partir del proper divendres 31 de juliol de 2009.

El Diari de Barcelona tanca d’aquesta manera una època de 10 anys en què ha estat directament vinculat a Barcelona Televisió (BTV). Professionals i periodistes de la casa hem treballat a la redacció digital del mitjà per tal de generar informació sobre Barcelona a la xarxa: només en els dos darrers anys hem elaborat més de 5000 vídeos informatius.

En aquest moment volem agrair la feina de totes les persones que han fet possible el projecte i també tota la gent que ha estat a l’altra banda: als lectors del diari, a totes les persones que heu dedicat part del vostre temps a atendre els redactors i redactores del mitjà. Una menció especial a les persones que formeu l’anomenada ‘blogosfera barcelonina’: ens hem conegut a través de les trobades de l’Ateneuesfera i especialment als reportatges setmanals al diari: gràcies pel vostre bon tracte i la col·laboració amb el mitjà sempre que us ho hem demanat. Seguirem en contacte.

Entre els reconeixements rebuts pel projecte destaquen els dos darrers premis aconseguits aquest 2009: el premi al Civisme als Mitjans de Comunicació atorgat per la Conselleria de Governació per la campanya ‘Herois de Barcelona’ i el premi Innova de la Diputació de Barcelona.

BTVNOTÍCIES.cat arrenca el proper 7 de setembre de 2009 i pensem que el nou portal oferirà més informació sobre Barcelona i els seus barris i ho farà de forma més accessible.

Treballarem amb una única redacció d’informatius que aprofitarà tots els seus recursos per fer que tot la informació produïda sigui consultable a través de diversos suports multiplataforma: un canal de televisió, internet, el teu telèfon mòbil....

Mentre ens podeu trobar al nou blog de la redacció on anirem explicant els detalls del nou projecte.

Que passeu un bon estiu!

Redacció del Diari de Barcelona

dimarts, 30 de juny del 2009

Ángel Pestaña:
líder anarcosindicalista i plaça de la Prosperitat

Cercava un barri que encara no haguéssim visitat dins la nostra sèrie PASSEJANT PER... (que tanquem amb aquest reportatge) i vaig trobar la Prosperitat. No vaig dubtar sobre el carrer o plaça a tractar. La plaça d’Ángel Pestaña, tot i que jo d’entrada no en coneixia la història, és el centre de la vida de la Prosperitat. Dins la mateixa plaça hi ha el Casal de Barri, així que el primer va ser trucar-hi. L’Ignasi em va adreçar al “Pepus” de l’Associació de Veïnes i Veïns i també a la Maruja. No va ser fàcil trobar un dia per anar a gravar la plaça i entrevistar-los a tots dos, però crec que l’esforç ha valgut la pena. En Rafel i jo vam visitar la plaça abans que es cobrís de sorra per convertir-se en la Prospe Beach.


www.diaridebarcelona.cat

Josep Ferrandi, “Pepus”, és una persona vinculada des de sempre a l’Associació de Veïns. També està sindicalment compromès com a treballador de Parcs i Jardins. La Maruja Ruiz va ser presidenta de l’associació durant molts anys i ha viscut en primera fila la història de la plaça perquè, a més, viu allà mateix. Quan allò era un camp de barraques sense llum ni aigua corrent, ella perseguia per Nou Barris l’alcalde Enric Masó (1973-1975) perquè, almenys, hi posessin una font pública. Història viva d’un barri que s’ha fet a si mateix.


www.diaridebarcelona.cat

L’altra curiositat a satisfer era per què la plaça es diu Ángel Pestaña. En la biografia d’aquest líder històric de la CNT i del Partit Sindicalista, no vaig trobar cap vincle amb el que avui és Nou Barris. Ben al contrari, a Barcelona va viure sobretot al carrer de Sant Jeroni, al Raval. Sembla que la decisió de dedicar-li aquesta plaça té més a veure amb el moment en què es va adoptar (la recuperació de l’ajuntament democràtic, el 1979) que no pas amb l’indret en si. Com el carrer de Pablo Iglesias, fundador del PSOE i de la UGT, que arrenca des d’un cantó de la plaça.

Sobre el líder anarcosindicalista, vaig descobrir la tesi Ángel Pestaña. Caballero de la triste figura. Vull agrair a l’autora, la professora d’història María-Cruz Santos, la seva immensa amabilitat en repetir l’entrevista i deixar-me material sobre Pestaña.


www.diaridebarcelona.cat

Publicat per l'Albert Muñoz

dilluns, 29 de juny del 2009

Parlem de vins amb Joan Gómez Pallarès

El darrer protagonista de la secció B de Blog és en Joan Gómez Pallarès, autor del blog De Vinis. En Joan ens cita a l’espai Monvínic, en ple cor de l’Eixample. Només entrar-hi ens adonem clarament que en Joan juga de local i l’Albert i jo de visitants. Ens explica que aquest és un espai únic al món, dedicat exclusivament al coneixement de la cultura del vi: en els seus viatges, diu, no n’ha trobat cap d’igual.


www.diaridebarcelona.cat

Davant nostre s’arrengleren les ampolles dels vins del dia; assessorats per un professional podem triar-ne un o bé l’altre. Aquí és poden degustar els millors vins del món per copes o mitges copes a un preu raonable, el que en Joan considera un luxe per a qualsevol persona que li agradi la cultura del vi i no vulgui excedir-se amb el preu.

L’espai és pur disseny (No en va avui hem sabut que està nominat als premis FAD08) però resulta poc funcional de cara a la il·luminació de la nostra càmera de vídeo. Així que asseiem en Joan a un pati interior i allà coneixem més bé com aquest catedràtic de llengües clàssiques amant de la cultura del vi va decidir donar un salt a la blogosfera per tal de compartir les seves experiències.

Si us agrada la cultura del vi, probablement ja coneixeu el bloc De Vinis. Si no, us recomano que us hi deixeu caure. Hi trobareu centenars de recomanacions, cròniques de viatges, i anècdotes sobre aquesta herència mil·lenària que és el treball de la vinya i el vi.

publicat per: Rafael Luján

divendres, 26 de juny del 2009

L'alfabetització digital surt de Nou Barris

El Cibernàrium fa una feina capdal a la nostra ciutat. Ofereix cursos sobre eines per desenvolupar-se a internet gratuïtament. Però quan parlo del Cibernàrium a la gent del meu entorn, molts d'ells el desconeixen.
El Jordi Roca, el director del centre, ens guia per l'edifici i ens ensenya les noves instal·lacions, que són al parc Central de Nou Barris, on es situa el Parc Tecnològic BCNord. La Patrícia i jo sabem que els cursos que s'ofereixen són un èxit, ja que alguna vegada hem intentat inscriure'ns i les places s'acaben a les poques hores, o fins i tot als pocs minuts d'obrir-se el període d'inscripció.
La veritat és que la ciutadania ha respost amb interès a l'opció de no quedar-se enrere en qüestió de coneixements tecnològics i, sobretot, a l'hora de navegar per internet. El gruix de les persones que hi acudeixen són persones d'entre 45 i 60 anys, i en un 55% són dones.
El Cibernàrium ha fet molta feina, però encara té una gran tasca per davant, ja que cada dia hi ha més gent que se n'adona de la importància de renovar-se en formació. I a la vegada, més persones decideixen fer el pas de tornar a les aules.


www.diaridebarcelona.cat

Publicat per Núria Llabina

dimarts, 23 de juny del 2009

Marià Aguiló, artèria peatonal del Poblenou

Aprofitant un rodatge de l’Albert a la rambla del Poblenou, ens apropem fins al carrer de Marià Aguiló per gravar una peça sobre aquest espai. Es tracta d’una via estreta, peatonal, amb tarongers i quatre bancs col·locats aleatòriament. Es nota que és un lloc de pas perquè està ple de gent que vola amunt i avall, amb bosses d’anar a comprar o sense, però tots amb el mateix ritme.


www.diaridebarcelona.cat

Ens situem al final del carrer i caminem cap amunt. Són molts els que ens paren i ens demanen que anem a gravar els seus comerços. Entrem en una botiga de queviures. Destaca perquè sembla una botiga molt antiga i autèntica... i no ens equivoquem pas! La Maria Lluïsa ens explica que aquest negoci porta 105 anys i que ella és la jove de la família.

També entrem a la fruiteria de la Joana, just a la vora de la botiga de queviures. La Joana està encantada que hagin arreglat el carrer. Ara els vehicles no molesten i la gent del barri pot passejar-hi tranquil·lament sense haver d’esquivar els cotxes.
Tornem on havíem començat a gravar perquè allà es troba el local del Txema, un ebenista que vol recuperar la memòria del Poblenou. Fins i tot ens regala un "més petit de tots"!

Un matí bonic i assolellat que acaba a la seu de l’Atlètic Poblenou perquè el secretari de l'entitat, en Josep Anton, ens expliqui què fa a Barcelona un club amb els colors de l’Athletic de Bilbao, i quant fa que hi són aquí. Ho vols saber?

Publicat per Maria Papadopoulos

dijous, 18 de juny del 2009

Fundació Comtal: un espai de solidaritat

A mitja tarda ens arribem amb l’Albert per conèixer la tasca que fa la gent de la Fundació Comtal. Des de fa 15 anys treballen per millorar les condicions dels infants i joves del seu barri que puguin estar en risc d’exclusió social.

No agafem una tarda especialment moguda, tot i això veiem com els voluntaris ajuden els nens i nenes a escriure, parlen amb ells... en un clima de gran complicitat tot i la diferència d’edat. L’Anna-Bel Carbonell ens detalla alguns dels nou projectes de la fundació, i en Jordi Jover ens explica com l’entitat ha anat adaptant-se a les necessitats del barri.


www.diaridebarcelona.cat

Acabem el rodatge desplaçant-nos cap a l’espai central del Forat on dues de les monitores de la fundació acompanyen un grup de nens i nenes durant els seus jocs.

Després de veure la feina d’aquests voluntaris de la Fundació Comtal m’atreveixo a dir-vos que aquest pot ser un lloc ideal si ara mateix esteu pensant dedicar part del vostre temps lliure al voluntariat. De fet qualsevol de les associacions que us hem anat explicant al llarg d’aquests mesos de reportatges ho són. Estic segur que en la majoria d’ocasions, els voluntaris reben més del que poden arribar a donar.

publicat per: Rafael Luján

dimarts, 16 de juny del 2009

L’encís d’una finca amagada a la Vall d’Hebron


www.diaridebarcelona.cat

Com era previsible, m’he deixat pel camí un munt de detalls sobre la història de la finca Martí-Codolar. Per això, aprofito aquest espai que tenim els redactors del Diari de Barcelona per explicar-vos algunes curiositats.

Sempre m’ha agradat comparar imatges antigues amb l’actualitat. Aquí veiem l’actual hivernacle, avui sense els vidres de colors que cobrien l’estructura metàl•lica, que els anys 1892 i 1902 va acollir els convits de casament dels fills del senyor Martí-Codolar.


Pel que fa a elements de la finca que ja han desaparegut, us mostro una imatge del gran llac on descansaven els cignes. En Jesús Marial ens relata que amb les Olimpíades de Barcelona es va expropiar una part de la finca i amb aquesta actuació el llac es va suprimir. És a dir, imagineu-vos com era d’enorme l’extensió de la finca! Si ara ja em sembla immensa...


De l’interior del palauet, cal destacar una sala situada a la planta baixa que era el despatx del senyor Martí-Colodar. Ens impressiona la xemeneia monumental i una porta de ferro que amaga un antic forn. Bé, realment, sent sincera, tot el conjunt d’aquest paratge m’ha deixat bocabadada.


Publicat per: Patrícia Álvarez.

dilluns, 15 de juny del 2009

Taxistes malalts de Bach i de blogs


www.diaridebarcelona.cat

De vegades, se’ns fa difícil triar la música més adient per ambientar els nostres reportatges. En aquest cas, tant la xerrada al taxi com els blogs ja duien la música incorporada. Per a la resta del vídeo, l’opció era evident des del principi, perquè els protagonistes entren a la blogosfera com a “Malalt de Bach”. És el nom del seu perfil a Blogspot, on en Jaume i el Ferran Esteve mantenen en línia una quinzena de blogs, cadascun amb la seva pròpia ambientació musical.

El problema aquí era encabir en un vídeo no massa llarg tantes històries curioses com ens han explicat aquests dos germans taxistes i melòmans. Hem tingut l’honor de ser convidats a una de les trobades de cada dilluns amb el seu amic Miquel Àngel a la Cerveseria Moritz. No allarguen gaire aquestes tertúlies, però hi parlen de tot. Abans, al taxi, i després en entrevistar-los, els germans Esteve ens han regalat unes històries que, malgrat requerien alguns minuts més per ser explicades, no volíem deixar de compartir. Així que, sense més comentari, les incloem tot seguit.

"Et truco des d'un taxi..."

www.diaridebarcelona.cat

Els records de Jaume Aragall

www.diaridebarcelona.cat

Adolfo Domínguez a la brossa

www.diaridebarcelona.cat

Aquell gol d'Iniesta

www.diaridebarcelona.cat

Padrí d'una 'drag queen'

www.diaridebarcelona.cat

No parlar de futbol amb Cruyff


www.diaridebarcelona.cat

Publicat per Albert Muñoz

dimarts, 9 de juny del 2009

Els secrets de Can Boada, al carrer Comtal


www.diaridebarcelona.cat

Barcelona té aquestes particularitats. Res és el que sembla. Ningú diria que un carrer cèntric que bull diàriament amb el pas de vianants i el ritme comercial de botigues i furgonetes, amagaria un petit oasi de calma i vegetació a la part del darrere. El carrer Comtal el té.

On està? Deus pensar. Doncs forma part de Can Boada, la botiga de fotografia i fotocòpies de l’Emili Boada, un veí que va néixer al carrer d’Amargós i actualment viu i treballa al carrer Comtal. De fet, és el president de l’associació de comerciants del carrer. És un ciutadà que gaudeix explicant anècdotes i mostrant els racons de la ciutat que s’ha fet seus. Per això abans de començar l’entrevista, l’Emili ens convida a fer un tomb per la seva botiga. Ja m’havien parlat de l’existència d’un jardí interior a Can Boada però, tot i que me l’havia imaginat semblant, les sensacions que em va aportar estar en aquell racó de món eren imprevisibles.

El cant dels ocells que l’Emili cria en una gàbia, el so de l’aigua d’un parell de brolladors, el frec de les fulles dels arbres que acaronen el petit jardí... L’escena ens trasllada a algun indret perdut que mai hagués situat al centre de Barcelona. La visita es completa amb l’entrada a una cabana de fusta construïda per l’Emili que s’alça vella i mig caiguda al cantó del jardí. A l’interior ens donen la benvinguda quatre parets empaperades amb records, fotografies i textos que durant els anys l’Emili ha tingut la paciència de recopilar i penjar en aquest refugi secret. El botiguer ens confessa que és el seu amagatall, que quan està cansat del ritme estressant de la botiga, s’hi refugia una estona. Tant de bo jo en tingués un!

Publicat per: Patrícia Álvarez.

dilluns, 8 de juny del 2009

Les volades d’una periodista cultural

No recordo com vaig anar a parar al blog de la Cèlia Roca, però em va cridar l’atenció per la profunditat dels posts i el seu to extraordinàriament formal. Després vaig veure que El vol de Sarasvati porta quasi tres anys en línia, publicant monografies inèdites sobre història, art i cultura, sovint al fil d’alguna de les grans exposicions que acull la ciutat de Barcelona. En anar a buscar la fitxa de l’autor, esperava trobar un professor o professora, potser jubilada, amb prou temps i saviesa per escriure textos tan acurats. Però, dins la poca informació que havia facilitat la blogger, hi constava una edat de 29 anys!

Afortunadament, també hi havia l’adreça electrònica. La Cèlia diu que sempre respon. A mi em va contestar que acceptava l’entrevista. Mentre pujàvem a Montjuïc, vaig descobrir que teníem en comú l’ofici de periodista, la llicenciatura a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i l’interès per la història de Barcelona i els seus barris. Dos dels seus primers posts explicaven els orígens del seu barri, el dels Indians. Al Diari també n’havíem parlat.

És només una de les moltes inquietuds culturals d’aquesta jove periodista, entestada a fer d’internet un mitjà que serveixi per apropar més gent a la cultura. També s’ha dit sempre que la televisió formava, informava i entretenia, però la Cèlia està un xic decebuda amb l’oferta televisiva actual. De tant en tant, comenta al blog un documental o reportatge, però li costa trobar-ne del seu interès.


www.diaridebarcelona.cat

Una última inquietud que compartim és l’atracció per Orient. La Cèlia diu que hauríem d’analitzar la concepció que els xinesos o els japonesos tenen d’ells mateixos. "Aquí prima l'individualisme, la gent busca ser el millor en alguna cosa, un referent. En canvi, allà cerquen l'anonimat, volen progressar però com a col·lectivitat".

Publicat per Albert Muñoz

divendres, 5 de juny del 2009

Parlem de la web semàntica amb Dolors Reig

Reconec que resumir una entrevista amb la Dolors Reig en un vídeo de cinc minuts ha estat una feina d’envergadura. Perquè aquesta consultora aboca tal quantitat d’informació rellevant, que em porta a una reflexió: o faig com el Google i la deixo anar tota, o intento seguir un criteri més afinat: oferir-vos un tastet de conceptes i si us interessa aquest tema, podeu remenar el seu blog 'el Caparazón' o seguir-la a través del Twitter @dreig


www.diaridebarcelona.cat

Alguns exemples que em posa la Dolors i que em semblen interessants, a saber:

De tant fer servir el terme 2.0 hem acabat desorientats: la Dolors creu que és més comprensible dividir l’evolució d’internet per dècades i models: de 1990-2000, la web 1.0 on uns pocs emeten i la resta ens ho mirem; de 2000-2010, la web 2.0 (ara si) on tots emetem i modifiquem la informació; i de 2010 a 2020, la web 3.0 o semàntica, on cal que aquesta massa ingent de continguts s’entenguin entre ells.

Si posem “Vols a Praga” a Google obtindrem informació per criteris ranquistes, no necessàriament rellevants. Altres cercadors com Bing ja comencen a tenir en compte aquests criteris: això repercuteix en cerques més eficients.

I tot això per a què serveix? Doncs per exemple, per crear noves aplicacions de la web que interactuin amb els objectes quotidians: l’exemple de la planta amb un xip que ens avisa quan es queda sense aigua, en pot ser un.

Algunes de les imatges que hi ha l'entrevista són d’aquest vídeo recomanat al blog de la Dolors. Crec que ajuda a compendre de manera clara, l'abast de tot plegat.

Publicat per: Rafael Luján

dijous, 4 de juny del 2009

Associació de Joves Historiadors i Historiadores de la UB

El Pavelló de la República que hi ha a Horta és la rèplica exacta del Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició de París de 1937, obra de Josep Lluís Sert i Luis Lacasa. És la seu del CEHI i també de l’Associació de Joves Historiadors i Historiadores de la UB.

Ens trobem amb l’Elisenda Barbé i Albert Planas, presidenta i l’associat més jove respectivament. Per fer les entrevistes escollim la planta baixa de l’edifici, on hi ha una reproducció a tamany natural del Gernika de Picasso. Després ens endinsem entre passadissos plens de llibres, caixes de documents i cartells originals sobre la Guerra Civil.


www.diaridebarcelona.cat

L’Elisenda creu que és una associació útil a l’hora d’intercanviar experiències entre els joves historiadors que s’obren pas amb els seus estudis de doctorat. També com orienten tot aquest coneixement cap a la societat: aquest 2009 tenen entre mans el projecte Cinema i Transició i l’elaboració d’una Unitat Didàctica sobre la Transició destinada als alumnes de tercer i quart d’ESO.

I és que com molt bé apunta l’Albert, conèixer el passat és un acte d’higiene democràtica i aquí els historiadors ens fan de corretja de transmissió. Més necessaris que mai davant els qui miren de reescriure la història seguint interessos partidistes i personals.

Publicat per: Rafael Luján

dimecres, 3 de juny del 2009

Un passat de masos i convents, un futur de millora


www.diaridebarcelona.cat

Les Corts era el meu objectiu en aquest reportatge i per això la recerca prèvia va anar encaminada a descobrir una plaça o un carrer que estigués situat en aquest districte.

Per casualitat vaig topar amb un llibre titulat ‘Masies de les Corts’ i aleshores vaig decidir buscar algun indret on s’hi hagués aixecat una masia. Vam contactar amb l’autora de l’obra, Imma Navarro, que actualment treballa a l’Arxiu Nacional de Catalunya i ella mateixa ens va proposar parlar de la plaça del doctor Ignasi Barraquer. En primer lloc, per la seva història, i en segon lloc, perquè la remodelació que s’espera li suposarà un rentat de cara. Així doncs, aquest reportatge s’alça com un testimoni del passat d’una plaça que ha de canviar, esperen els veïns, a millor.

Publicat per: Patrícia Álvarez

divendres, 29 de maig del 2009

Entrevista amb Ramón Salaverría

Aprofitant que Ramón Salaverría (e-periodistas) és a Barcelona per assistir a les jornades del CICR Blanquerna, pactem fer-li una entrevista. Ve amb el temps mesurat des de Pamplona, però la Diagonal li juga una mala passada i ens el reté una estoneta. Un cop més en Josep Maria Brugués i en Francesc Canosa ens faciliten un petit seminari on poder fer la nostra feina.


www.diaridebarcelona.cat

Conjuntament amb Samuel Negredo, el doctor Salaverría ha elaborat un complet estudi sobre els processos de convergència de redaccions: The Daily Telegraph, The New York Times ... i així fins a vuit empreses periodístiques que han decidit reorganitzar els seus mitjans i per extensió les tasques dels seus professionals. Tota aquesta experiència l’han abocat al llibre Periodismo Integrado, un manual de periodisme que alterna l’estudi de casos pràctics amb l’anàlisi de tots els conceptes que intervenen en aquest no sempre fàcil procés de convergència mediàtica. Me’l vaig llegir la setmana passada i crec que hauria de ser un llibre de capçalera per a tota la professió a l’hora d’estudiar un fenomen estructural com és el de la convergència.

Ens diu que els models d’èxit acostumen a ser aquells on el periodista és especialista en el seu tema concret i sap transmetre la informació a través de tots els llenguatges possibles. És la polivalència mediàtica.

Per aquells que us apassiona aquest tema, us deixo l’entrevista completa amb el professor Salaverría. La gran Sílvia Cobo –alumna de Salaverría- ha fet una excel·lent crònica a Lola como mola. Gràcies a tots dos!


www.diaridebarcelona.cat

Publicat per: Rafael Luján

dimarts, 26 de maig del 2009

Anècdotes veïnals a la plaça del Mercadal

És dijous al matí i un sol espatarrant ens acompanya al rodatge. Bé per una banda, ho prefereixo abans que plogui, però la veritat és que vam passar una calor tremenda! Baixem a l’estació de metro de Sant Andreu i pugem caminant fins el nostre destí: la plaça del Mercadal.


www.diaridebarcelona.cat

Xerrant amb veïns i botiguers se’ns planteja un debat molt sentit en el sector dels mercats: els horaris. Alguns andreuencs s’arrisquen a pronosticar un futur negre per al mercat. I és que actualment l’horari d’obertura de dilluns a dijous és de 7 a 14h i només els divendres resta obert fins a les 20h. La situació horària complica la compra a gent que treballa i, en els últims anys, afegit a la crisi, han notat un lleuger descens de clients. Serà qüestió de canviar d’estratègies. Què en penseu? Els mercats haurien de canviar horaris?

Deixant el futur de banda, torno a viatjar al passat per explicar-vos la darrera anècdota d’aquest indret. Ens situem al 20 d’abril de 1997, data en la qual el barri es disposava a celebrar el centenari de l’annexió de Sant Andreu a la ciutat de Barcelona. Per a aquesta celebració, es va crear una comissió especial i es van programar tota una sèrie d’activitats per recrear el Sant Andreu de 100 anys enrere. La gent havia llogat vestits de l’època, carruatges i cavalls, es pretenien recrear també els oficis antics i durant els dies previs a la celebració, un pregoner anava pels carrers i places anunciant la festa. Malgrat tot l’esforç, el dia de la commemoració va ploure a bots i barrals. Però gràcies als porxos de la plaça del Mercadal, els andreuencs i andreuenques van poder celebrar aquesta festa.

Publicat per: Patrícia Álvarez.

dilluns, 25 de maig del 2009

“Els millors dies estan per venir”

En Daniel Aguilar és un jove professor universitari que exerceix com a barceloní. Nascut i criat al Poblenou, es va instal·lar en un pis de l'Eixample en tornar de viure alguns anys a l'estranger. Però hi està de lloguer i diu que, quan es decideixi a comprar, el seu destí més probable serà el Poblenou. Vol tornar als orígens, que per a ell són importants. És per això que ens trobem en un lloc tan emblemàtic del Poblenou com és el Casino l'Aliança.


www.diaridebarcelona.cat

L'autor d'Els millors dies és crític amb les transformacions que viu la ciutat, però no necessàriament contrari. Diu que li agradaria influir sobre el futur de la ciutat on viu, que si els blogs no existissin enviaria cartes als diaris o faria per escriure'n llibres. Però no s'ha llançat mai a participar en el moviment veïnal o la política local. És, doncs, un bon exemple de les veus ciutadanes que afloren gràcies als blogs.

A partir de la seva experiència, ens deixa una reflexió personal ben interessant: en parlar d'urbanisme, dels barris o d'allò que veiem pel carrer, tenim una tendència natural a rondinar. És normal que només alcem la veu per queixar-nos d'allò que no ens agrada, però el resultat final no és sempre una anàlisi justa ni equilibrada. És paraula de blogger. Què en pensaran les associacions de veïns?

Publicat per Albert Muñoz

dijous, 21 de maig del 2009

Un reportatge amb guionista


www.diaridebarcelona.cat

Si algú, com jo, li pregunta a l’Albert Plans, president de Guionistes Associats de Catalunya, què s’ha de fer o estudiar per ser guionista, ell li respondrà que el que cal és aprendre l’ofici. I què vol dir això? Doncs practicar, escriure i adquirir capacitats i destreses treballant. Una mica més encoratjadora és la segona resposta. L’Albert també diu que és recomanable seguir estudis de guió, els més reglats són els que ofereix l’ESCAC, l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, però també hi ha altres postgraus o màsters.

A partir d’aquesta base es pot començar a escriure guions. Es tracta d’un món petit, on es coneixen quasi tots, i menys solitari del que es pensa. Jo li pregunto per la tòpica por a la pàgina en blanc però a ell no sembla espantar-lo. Diu que, sobretot en el camp de la televisió, la feina dels guionistes és un treball en equip: en una sèrie, per exemple, una persona fa els arguments, un altre defineix les accions i ell concreta els diàlegs. Així es reparteixen responsabilitats i el bloqueig desapareix.

Publicat per: Maria Font

dimecres, 20 de maig del 2009

Santiago Oliveras, la Puríssima Concepció i un reducte de pau a l’Eixample

Totes les illes de l’Eixample fan 113,33 metres de costat, però no són pas iguals. La de la parròquia de la Puríssima Concepció m’ha semblat d’allò més especial. A l’illa del costat hi ha el Mercat de la Concepció i la seu del Districte. Juntes, aquestes dues illes conformen allò que en podríem dir “el centre” del barri de la Dreta de l’Eixample.


www.diaridebarcelona.cat

L’originalitat de l’octògon delimitat pels carrers d’Aragó, Roger de Llúria, València i Bruc ve donada per la parròquia de la Puríssima Concepció. El 1870, en comprar els terrenys per fer-hi una nova església a l’Eixample que s’estava urbanitzant, ja es va reservar un passatge annex al temple. També un espai al davant, que havia de servir per fer encara més ample el carrer d’Aragó. El carrer no es va eixamplar i aquest pati continua sent propietat de l’església.

El carreró va ser durant un segle el passatge de la Concepció, fins que els feligresos de la parròquia van demanar que dugués el nom del rector Oliveras. El passatge moria en una extensió de les instal•lacions parroquials que es va enderrocar per obrir els actuals jardins, en uns dels primers interiors d’illa de l’Eixample recuperats com a espai públic.

A l’altra banda de l’església, amb lliure accés des del carrer de Roger de Llúria, hi ha el claustre gòtic de l’antic monestir de Jonqueres. El claustre i l’església es van traslladar pedra a pedra des d’allà on ara hi ha la Via Laietana, la plaça d’Urquinaona i el mateix carrer de Jonqueres. El monestir de les Comanadores de Santiago era allà des del segle XIII, quan aquesta orde femenina s’hi va instal•lar provinent del poble de Jonqueres, prop de Sabadell.

Tanmateix, la rajoleta amb el bastó de Santiago que trobem en algunes sales de la parròquia no té res a veure amb l’orde de l’antic monestir, sinó que és un petit homenatge a l’home que més va contribuir a la restauració d’aquesta parròquia després de la Guerra Civil: el rector Santiago Oliveras. Per això l’esmentada rajoleta s’alterna amb d’altres on es poden veure dues “oliveres”.

Publicat per Albert Muñoz

dilluns, 18 de maig del 2009

L'art en xarxa

Hi ha molta gent que dedica el seu temps lliure a les seves aficions. La blogger d'aquesta setmana ha convertit la pintura en gairebé una segona professió. Les seves obres són fruit d'anys d'experiència amb els pinzells, i ha sabut treure-li partit exposant-les a la xarxa. Els blogs són espais d'expressió i de debat, i l'Anna Fernández ha aprofitat aquesta eina per connectar-se amb altres pintors, però sense esperar-ho, ha rebut la visita i els comentaris de desconeguts curiosos que han passejat entre les seves pintures per internet.

Ens ha explicat, des del taller on pinta al carrer de Los Castillejos, que gràcies al blog ha conegut a molta gent, i també ha pogut fer una exposició monogràfica. Col·leccionistes de sobres de sucre li van demanar que pintés diferents sobrets amb el seu art. Aquesta circumstància, reconeix, no s'hagués pogut donar si no hagués tingut un blog. Al nostre costat hi ha un altre pintor que comparteix taller amb l'Anna. Ell sí que s'hi dedica professionalment, i no es porta gaire bé amb les noves tecnologies. Segurament, les seves pintures serien molt ben rebudes pel públic internauta.


www.diaridebarcelona.cat

Publicat per Núria Llabina

divendres, 15 de maig del 2009

Entrevista a Pere Rovira de Webanalytics.es

La seu de webanalytics.es és un pis amb una galeria lluminosa ben típica de l’Eixample. Allà hi trobem treballant un grup d’analistes web, professionals del màrqueting i especialistes en SEO. Entre ells hi ha el director de l’empresa, en Pere Rovira, que és el nostre entrevistat d’aquesta setmana.


www.diaridebarcelona.cat

Li demanem que ens expliqui de manera planera en què consisteix l’analítica web i ens ho defineix amb una metàfora: “si prescindeixes de l’analítica web és com si despatxes a una botiga i quan entra el client et poses una bena als ulls perquè no vols veure res del que fa a la botiga”. Segur que ha posat centenars de vegades aquesta mateixa anècdota, però a nosaltres, que la sentim per primera vegada ens posa en situació.

Diu que l’analítica web no és només patrimoni d’analistes: tots els que treballem en un projecte web –responsables, dissenyadors, periodistes - hauríem de fer anar programes com el Google Analytics com qui fa anar el correu electrònic. I cada cop més les empreses decideixen incorporar tot aquest coneixement als seus productes a la xarxa. Ells mateixos disposen d’un blog on s’expliquen conceptes relacionats amb l’analítica.

Espero que us agradi l’entrevista amb en Pere Rovira, segurament l’analista web més brillant que tenim. I no ho dic jo, ho diu Avinash Kaushik web|twitter considerat per molts el millor analista web del món.

publicat per: Rafael Luján

dijous, 14 de maig del 2009

Una formiga que parla moltes llengües

A una aula hi ha una dotzena de persones, la majoria xineses, que assisteixen a una classe d’espanyol. A una altra aula, una quinzena de joves fan jocs i bastant de xivarri. Estem a la seu de l’Associació sociocultural La Formiga, al carrer d’Elkano, al Poble Sec.


www.diaridebarcelona.cat

L’associació és també l’encarregada de l’Infos Idiomes en xinès, el programa informatiu en llengües estrangeres de Barcelona Televisió. La presentadora és la Tan Hui. Us deixo un dels darrers programes per familiaritzar-vos amb la sonoritat de la llengua xinesa, una peculiar banda sonora per al reportatge.


www.diaridebarcelona.cat

Publicat per : Maria Font

dimarts, 12 de maig del 2009

Paco López Tey, memòria de la Barceloneta

Tota la gent gran de la Barceloneta recorda la Maquinista al barri, però jo volia sentir algú que hi hagués treballat. El repte no era fàcil, perquè aquesta primera fàbrica de la Maquinista Terrestre i Marítima va tancar el 1963, tres dècades abans que ho fes també la de Sant Andreu. Al final no hem arribat a parlar amb cap extreballador de la Maquinista, però hem conegut la persona sens dubte més adient per fer-ho.

Des de l’Associació Barceloneta Alerta (ABA), em posen en contacte amb Paco López Tey. En un moment va a buscar dos antics treballadors de la Maquinista, però un no és a casa i l’altre està malalt. Així que parlem amb en Paco de la història d’aquesta fàbrica i del carrer que en du el nom.


www.diaridebarcelona.cat

Paco López Tey és un personatge ben conegut a la Barceloneta. Tant que fins i tot té un capgròs dedicat! Fa més de 40 anys va començar a recopilar material històric i així va acabar muntant l’Arxiu Popular de la Barceloneta. Llavors li van cedir un espai al centre cívic, però després d’alguns anys funcionant, en Paco ha hagut de tancar l’arxiu per manca de recursos. Ha donat bona part del fons a l’Ajuntament. Ara com ara, l’arxiu és a l’espera que els documentalistes municipals hi posin fil a l’agulla.


www.diaridebarcelona.cat

En Paco expressa una nostàlgia que semblen compartir tots els veïns de la Barceloneta de tota la vida. També l’interès per conservar-ne el patrimoni [blog B+H] i la memòria [La Fraternitat]. La Barceloneta és un barri popular amb molta personalitat i té també la seva pròpia blogosfera, amb cròniques de barri o webs com aquesta, per exemple.

Per cert, la nostra càmera al carrer recordava a alguns veïns del barri el programa de Callejeros emès el dia abans. Però esperem que el nostre reportatge sigui millor rebut al barri!

Publicat per Albert Muñoz

dilluns, 11 de maig del 2009

Un blog sense rostre

Enregistrem les mans, els peus, el clatell, el coll... el rostre no ha de sortir. És la condició. La Sagrada Família s'alça radiant enmig del rebombori dels veïns i turistes que descansen al parc del davant del temple. Allà és on entrevistem el blogger Pere Palau. Avui la capçalera del seu blog ja no es titula Saragatona, sinó que hi figura el nom 'provisionals', coincidint així amb l'adreça URL del bitàcora.


www.diaridebarcelona.cat

A la xarxa hi ha molts blogs amb autors que camuflen, amaguen o canvien la seva identitat. I no tracten pas temes conflictius o comprometedors... potser les reflexions personals d'una manera o altra acaben sent comprometedores. De totes maneres, el Pere ens diu que l'important no és qui l'escriu, sinó què es diu.

Bé, us recomano la lectura d'aquest blog fresc i ple de literatura. I no us despisteu, perquè canvia la capçalera molt sovint!

divendres, 8 de maig del 2009

Parlem de Cloud Computing amb Aaron S.Katz

Aprofitem que visita Barcelona Aaron S. Katz, director de vendes corporatives per Àsia Pacífic de l’empresa salesforce.com per fer-li una petita entrevista. La Patrícia i jo ens trobem amb aquest jove executiu londinenc a unes oficines del carrer de Balmes. La seva gira per diversos països el porta a la nostra ciutat per parlar del Cloud Computing i el Software com a servei, conceptes en els que la seva empresa és capdavantera.


www.diaridebarcelona.cat

Gmail, Google Docs, Google Spreadsheet... cada cop més els nostres programes i documents deixen de residir al nostre ordinador per mantenir-se “al núvol”. L’Aaron explica que això obre possibilitats a les empreses d’estalviar costos ingents de manteniment. Diu que les grans companyies de software estan apostant decididament el seu capital d’inversió cap al Cloud Computing. “És el futur del software”, diu.

Ens acomiadem d’ell amb un somriure. Diu que li ha agradat Barcelona, però es manté ferm en les seves convicció: és seguidor del Chelsea.

Publicat per: Rafael Luján

dijous, 7 de maig del 2009

En aquest reportatge he descobert una associació i un indret de la ciutat. L’associació Ona Nova treballa per millorar les condicions laborals i socials de les dones de la Zona Franca. Ens ho explica la seva presidenta, l’Ana Montoro, i ho fa asseguda a una cadira amb vistes als Jardins dels drets humans, l’altre descobriment.


www.diaridebarcelona.cat

Publicat per: Maria Font

dimecres, 6 de maig del 2009

El blog, la carta de presentació d'una actriu

Aterro al seu blog per casualitat i topo amb una finestra amb vistes a la manera treballar d’una actriu. A través dels vídeos que hi trobo descobreixo una Míriam Escurriola camaleònica. Les múltiples versions de l’actriu conflueixen en una jove professional amb ganes de treballar. D’això me n’adono de camí al Teatre Tantarantana, parlant amb ella al metro, després d’haver finalitzat el rodatge a l’Escola Memory, on imparteix classes cada setmana contagiant la seva interpretació enèrgica a joves actors.

El recorregut des de Passeig de Gràcia a Paral·lel serveix per posar-nos al dia i escalfar motors per a l’entrevista. M’explica com compagina els assajos, les estrenes i la feina com a professora. I a nivell general, parlem de la crisi – per variar! – dins el món del teatre. Amb tot, de seguida intueixo que gaudeix amb el que fa.


www.diaridebarcelona.cat

Gràcies a la seva experiència amb la imatge, també és llicenciada en Comunicació Audiovisual, és conscient de la importància de tenir un blog i aposta per reforçar la seva presència a internet. Així l’hem coneguda, com a blogger, però si la vols conèixer en acció, la trobaràs a finals de maig al Teatre Tantarantana amb 'La Fàbrica de la Felicitat'. D’altra banda, com a primera experiència dins la direcció, pròximament dirigirà una dramatúrgia basada en textos de Fernando Arrabal al Centre Cívic Cotxeres Borrell. A nivell televisiu, interpreta la mare d’una nena prodigi a ‘Càsting’, una sèrie de l’estil ‘Camera Café’ que s’emet a la Xarxa de Televisions Locals.

Publicat per: Patrícia Álvarez.

dimarts, 5 de maig del 2009

Vilarrúbia, l’historiador d’Hostafrancs i la Bordeta

És un dels barcelonins que millor coneix els carrers d’aquesta ciutat. Ha escrit la història dels carrers de set barris de Barcelona i ha publicat en total 24 llibres d’història local. Tard o d’hora, en Josep Maria Vilarrúbia-Estrany havia d’aparèixer en un dels reportatges de la sèrie PASSEJANT PER... Ho fa justament en aquest sobre la carretera de la Bordeta perquè, a més, ell és d’Hostafrancs. Ara viu en un altre districte, però torna sovint al barri on va néixer i sobre els carrers del qual va escriure el seu primer llibre d’història de carrers.


www.diaridebarcelona.cat

En Vilarrúbia conserva el programa de la inauguració de la plaça de Joan Corrades i Bosch perquè hi va ser. De fet, feia de guia en la passejada històrica pels carrers del barri que va precedir l’acte en si, on també hi havia les descendents de la família. Josep Maria Vilarrúbia-Estrany fa sovint de guia en passejades històriques per la ciutat, com ara les que organitza l’associació Barcelona Camina. De fet, és autor d'un llibre amb aquest títol.

En Joan Corrades va vendre l’hostal de Ca l’Hostafrancs, que ha donat nom al barri, a una dona que es deia Adela. Segons l’historiador, l’hostalera es va fer famosa per aquelles contrades perquè, quan un client posava massa oli a l’amanida, ella casualment cridava el seu gos, que es deia Pocoli. És una altra de les llegendes en la memòria col·lectiva d'aquest barri d'Hostafrancs. L’hostal es va enderrocar el 1929 per fer-hi el cinema Arenes, ara afectat pel PERI d’Hostafrancs. Avui, en aquest punt del carrer de la Creu Coberta, hi ha una botiga d’esports.

Publicat per Albert Muñoz

dijous, 30 d’abril del 2009

"Si perdem els arxius, perdem la nostra identitat"

La seu de l’associació Arxivers sense fronteres està situada al passatge del Crèdit, a tocar de la plaça de Sant Jaume, on comparteix espai amb l’ONG Sodepau. El local, una petita oficina on es reuneixen un cop al mes els socis, acaba de ser renovat. Aquest és el centre d’operacions dels diferents projectes que es porten a terme. La majoria d’ells són a l’estranger però també col•laboren amb entitats d’aquí, com l’Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya.


www.diaridebarcelona.cat

A banda dels projectes que ens expliquen la Mariona i la Laura, n’hi ha molts més. Ho comprovo al llibre de resum dels deu anys d’activitat de l’associació, que fa un repàs des dels primers projectes, com l’ordenació de l’arxiu de la Comunitat Urbana de Niamey, a Níger, o els cursos formatius per a arxivers a Nicaragua, passant per l'organització de l'Arxiu Nacional del poble sahrauí a l'exili o un dels darrers, la recuperació de l’arxiu històric de la Policia Nacional a Guatemala.



De tots ells, un dels èxits que els hi agrada destacar és l’organització, tractament i digitalització de l’arxiu personal del bisbe Pere Casaldàliga. El bisbe tenia por que l’arxiu acabés desapareixent i membres de l’associació es van desplaçar a São Félix do Araguaia, al Brasil.



Actualment hi ha una còpia digital a l’Arxiu Nacional de Catalunya.


Publicat per: Maria Font

dimarts, 28 d’abril del 2009

El carrer dels Banys Nous

He escollit aquest carrer del barri Gòtic perquè m’encanten les antiguitats! La Núria i jo agafem el metro a Glòries i ens dirigim cap el centre de la ciutat. Baixem a Via Laietana, creuem la Plaça Sant Jaume i ens endinsem en uns carrerons fins a arribar al nostre destí.


www.diaridebarcelona.cat

Aquesta via que creua des del carrer del Call fins el carrer de La Palla està molt freqüentada per gent. És un carrer estret, molt llarg i segueix un traç irregular. Però finalment trobem la botiga s’Olivers. Sembla que aquest local guarda un secret al fons, entre espelmes, plantes, plats i mobles, hi trobem els banys. Una sala, que si no fos pels mobles que té, semblaria que estiguéssim vivint en un altre segle.

De nou al carrer, anem amunt i avall gravant façanes, botigues i gent. Entrem a la botiga de l’Olga Sandoval, un autèntic bagul ple d’antiguitats. Visitem fins i tot el magatzem on encara es conserven les conduccions d’aigua de la Barcelona antiga.

Ens hem d’afanyar! És tard i encara hem de parlar amb el Miquel Iafa perquè ens expliqui la història dels banys jueus. Caminem fins el carrer Marlet per recollir-lo i desprès d’un quart d’hora, ja tenim l’entrevista enllestida i a punt per començar a editar. Són les dues en punt fem tard i tenim gana, així que ens acomiadem d’un carrer ple d’història i tornem cap el diari.

Publicat per: Maria Papadopoulos

dilluns, 27 d’abril del 2009

El blog entra a l'escola

La Montserrat Pinyol té un blog personal, que fàcilment s'atribueix a l'escola que dirigeix. Però ella deixa clar que no és el blog de l'escola del Carme, sinó que és el seu blog. Tot i així, la temàtica i les imatges que omplen els continguts del dietari electrònic són majoritàriament referents al centre educatiu.

El rodatge ha estat lleuger i especial. Els nens i nenes i les mestres estan acostumats a funcionar tots a la vegada, sense dilacions. Cal dir, que perquè els menors surtin davant les càmeres es necessita una autorització dels seus pares, cosa que fa poc freqüent un rodatge en una escola de primària, i per això ho hem disfrutat especialment. És per aquest motiu, que la Montserrat ja compta amb aquests permisos per poder posar les fotos dels menors al seu blog.


www.diaridebarcelona.cat

És molt divertit veure els petits i petites tocar el xil·lòfon i contemplar com fan cas de les ordres que els dóna la mestra. I de ben segur que encara és ho és més per a les mares i pares, molts uns fidels seguidors del blog.

Publicat per Núria Llabina

divendres, 24 d’abril del 2009

"Internet ha revolucionat el món del turisme"

S’està acabant el mes d’abril i mirant a l’horitzó comença a veure’s la silueta de l’estiu i les vacances. És hora de buscar destins, hotels o vols i la majoria ho farem a través d’Internet. Per això era un bon moment per parlar amb en Toni Mascaró [Twitter]sobre turisme 2.0 a la secció de Tecnovisions.


www.diaridebarcelona.cat

Un cop acabada l’entrevista el Toni ens comenta una tendència interessant. Diu que cada vegada és més habitual fer una cerca a un portal i després fer la compra del bitllet o la reserva de l’hotel directament a la pàgina web de la companyia aèria o de l’establiment hoteler. Per tant, les pàgines de buscadors de vols i ofertes perden les comissions com a intermediaris. Vol dir això que acabaran desapareixent? En Toni diu que sobreviuran les que ofereixin alguna cosa més, que aportin un valor afegit.

Publicat per: Maria Font

dijous, 23 d’abril del 2009

El Casal de Sords de Barcelona ens obre les portes


www.diaridebarcelona.cat

És dijous a la tarda i la Núria i jo agafem el metro per anar cap a Sant Antoni. Al Casal de Sords de Barcelona ens esperen el seu president i una sòcia que ens pot explicar millor la història de l’entitat atesos els 58 anys que du formant-hi part. En arribar, hi regna el silenci. Pugem per unes escales que creiem que ens condueixen a les oficines i hi trobem unes quatre persones. “Hola!”, anunciem. De nou, el silenci ens respon.

La intèrpret encara no ha arribat i comunicar-nos amb ells, en un primer moment, sembla difícil. Però la petita incomoditat desapareix en agafar confiança i començar a descobrir la tasca que emprèn el casal. Ens conviden a recórrer tots els racons de l’associació, on em sorprenen la quantitat de fotografies emmarcades, cartells i testimonis de tota mena que evidencien la importància del casal dins el col·lectiu de sords. I és que 93 anys de vida donen per a molt!

Diuen que avui dia la seva integració a la societat ha millorat moltíssim. Suposo que els agrada tractar a la gent de la mateixa manera que desitgen que se’ls tracti. I és per això que nosaltres, malgrat les barreres comunicatives, ens vam sentir com un membre més dins el casal.

Publicat per: Patrícia Álvarez

dimecres, 22 d’abril del 2009

El fenomen Stieg Larsson o les sueques també ploren


www.diaridebarcelona.cat

Vaig començar a llegir les novel·les de la sèrie Millennium per recomanació de la meva dona (és una de les que surt al vídeo). Em deia que moltes companyes de feina hi estaven enganxades i també que aquests gruixuts llibres són molt llegits al metro. A les visites a llibreries que hem fet per aquest reportatge, he pogut comprovar que la majoria del públic de Larsson és femení. Hi hem trobat diferents explicacions: la protagonista, Lisbeth Salander; les seves relacions lèsbiques; l’atractiu del personatge de Mikael Blomkvist, alter ego de l'autor; el feminisme militant de Stieg Larsson i la denúncia que fa de la violència de gènere... Finalment, el llibreter de referència a Barcelona en novel·la negra i policíaca, Paco Camarasa, constata que, de fet, el gènere té més lectores que lectors.

Tanmateix, Larsson no és ni molt menys "literatura per a dones". Crec que la clau de l’èxit de les novel•les d’aquest periodista suec és precisament que tothom hi troba elements interessants: la trama que enganxa, la denúncia social, els personatges tan actuals, l’anàlisi històrica, les novetats tecnològiques... i una imatge de Suècia allunyada del mite de societat benestant, més propera a la realitat global en què vivim. Per a Paco Camarasa, la gràcia de Larsson és que l’any 2000 –que és quan va començar a escriure Millennium- tocava uns temes que avui en temps de "crisi del capitalisme" interessen d’allò més, com ara les trames de corrupció del poder econòmic. Tot plegat amb uns personatges fascinants i escrits amb un ritme àgil de llegir, no m’estranya que aquests llibres hagin esdevingut best-sellers i siguin els més venuts d’aquest Sant Jordi.

Publicat per Albert Muñoz

La tranquil·litat de l'oblit

Puc dir que he descobert el casc antic del Poblenou. Que he passejat per carrers on abans no havia estat. Quina vergonya que digui això una barcelonina... Els voltants de la plaça de Prim i el carrer de Taulat són un nucli històric, un indret amb molt d'encant però que necessita una urgent conservació.

Llàstima que no s'hagi actuat abans, que no s'hagin preservat tants edificis d'interès arquitectònic i/o històric. L'AV del Poblenou porta anys lluitant per evitar que la construcció massiva que està patint aquest barri eradiqui la identitat de la zona. És ara quan l'Ajuntament ha decidit actuar. Però és massa tard per a molt carrers i edificis, segons el Salvador Clarós, membre de l'associació veïnal.

Per sort, la plaça Prim encara conserva part del seu encant. L'Antoni Mauli ens ha explicat com va arribar al local i tota la història que hi va trobar. No cal dir que les persones que habiten les casetes antigues són persones grans, la majoria dones ja vídues.



www.diaridebarcelona.cat

Entrada feta per Núria Llabina