"Internet ha revolucionat el món del turisme"

S’està acabant el mes d’abril i mirant a l’horitzó comença a veure’s la silueta de l’estiu i les vacances. És hora de buscar destins, hotels o vols i la majoria ho farem a través d’Internet. Per això era un bon moment per parlar amb en Toni Mascaró [Twitter]sobre turisme 2.0 a la secció de Tecnovisions.


www.diaridebarcelona.cat

Un cop acabada l’entrevista el Toni ens comenta una tendència interessant. Diu que cada vegada és més habitual fer una cerca a un portal i després fer la compra del bitllet o la reserva de l’hotel directament a la pàgina web de la companyia aèria o de l’establiment hoteler. Per tant, les pàgines de buscadors de vols i ofertes perden les comissions com a intermediaris. Vol dir això que acabaran desapareixent? En Toni diu que sobreviuran les que ofereixin alguna cosa més, que aportin un valor afegit.

Publicat per: Maria Font

El Casal de Sords de Barcelona ens obre les portes

www.diaridebarcelona.cat

És dijous a la tarda i la Núria i jo agafem el metro per anar cap a Sant Antoni. Al Casal de Sords de Barcelona ens esperen el seu president i una sòcia que ens pot explicar millor la història de l’entitat atesos els 58 anys que du formant-hi part. En arribar, hi regna el silenci. Pugem per unes escales que creiem que ens condueixen a les oficines i hi trobem unes quatre persones. “Hola!”, anunciem. De nou, el silenci ens respon.

La intèrpret encara no ha arribat i comunicar-nos amb ells, en un primer moment, sembla difícil. Però la petita incomoditat desapareix en agafar confiança i començar a descobrir la tasca que emprèn el casal. Ens conviden a recórrer tots els racons de l’associació, on em sorprenen la quantitat de fotografies emmarcades, cartells i testimonis de tota mena que evidencien la importància del casal dins el col·lectiu de sords. I és que 93 anys de vida donen per a molt!

Diuen que avui dia la seva integració a la societat ha millorat moltíssim. Suposo que els agrada tractar a la gent de la mateixa manera que desitgen que se’ls tracti. I és per això que nosaltres, malgrat les barreres comunicatives, ens vam sentir com un membre més dins el casal.

Publicat per: Patrícia Álvarez

El fenomen Stieg Larsson o les sueques també ploren

www.diaridebarcelona.cat

Vaig començar a llegir les novel·les de la sèrie Millennium per recomanació de la meva dona (és una de les que surt al vídeo). Em deia que moltes companyes de feina hi estaven enganxades i també que aquests gruixuts llibres són molt llegits al metro. A les visites a llibreries que hem fet per aquest reportatge, he pogut comprovar que la majoria del públic de Larsson és femení. Hi hem trobat diferents explicacions: la protagonista, Lisbeth Salander; les seves relacions lèsbiques; l’atractiu del personatge de Mikael Blomkvist, alter ego de l'autor; el feminisme militant de Stieg Larsson i la denúncia que fa de la violència de gènere... Finalment, el llibreter de referència a Barcelona en novel·la negra i policíaca, Paco Camarasa, constata que, de fet, el gènere té més lectores que lectors.

Tanmateix, Larsson no és ni molt menys "literatura per a dones". Crec que la clau de l’èxit de les novel•les d’aquest periodista suec és precisament que tothom hi troba elements interessants: la trama que enganxa, la denúncia social, els personatges tan actuals, l’anàlisi històrica, les novetats tecnològiques... i una imatge de Suècia allunyada del mite de societat benestant, més propera a la realitat global en què vivim. Per a Paco Camarasa, la gràcia de Larsson és que l’any 2000 –que és quan va començar a escriure Millennium- tocava uns temes que avui en temps de "crisi del capitalisme" interessen d’allò més, com ara les trames de corrupció del poder econòmic. Tot plegat amb uns personatges fascinants i escrits amb un ritme àgil de llegir, no m’estranya que aquests llibres hagin esdevingut best-sellers i siguin els més venuts d’aquest Sant Jordi.

Publicat per Albert Muñoz

La tranquil·litat de l'oblit

Puc dir que he descobert el casc antic del Poblenou. Que he passejat per carrers on abans no havia estat. Quina vergonya que digui això una barcelonina... Els voltants de la plaça de Prim i el carrer de Taulat són un nucli històric, un indret amb molt d'encant però que necessita una urgent conservació.

Llàstima que no s'hagi actuat abans, que no s'hagin preservat tants edificis d'interès arquitectònic i/o històric. L'AV del Poblenou porta anys lluitant per evitar que la construcció massiva que està patint aquest barri eradiqui la identitat de la zona. És ara quan l'Ajuntament ha decidit actuar. Però és massa tard per a molt carrers i edificis, segons el Salvador Clarós, membre de l'associació veïnal.

Per sort, la plaça Prim encara conserva part del seu encant. L'Antoni Mauli ens ha explicat com va arribar al local i tota la història que hi va trobar. No cal dir que les persones que habiten les casetes antigues són persones grans, la majoria dones ja vídues.



www.diaridebarcelona.cat

Entrada feta per Núria Llabina

La pel•lícula d’un rodatge

Vam quedar amb el blogger Marcel Pujol, Marchelo pels amics, a la Filmoteca de Catalunya cap a les nou del vespre. Hi havia sessió i vam haver de fer l’entrevista al vestíbul exterior. A vegades, durant un rodatge, es donen situacions surrealistes i aquest no va ser una excepció. Entre pregunta i pregunta havíem de parar la gravació i esperar que els vehicles de l’Avinguda Sarrià s’aturessin, de nou, al semàfor perquè, sinó, es colava el soroll dels vehicles al micròfon. Sort que el Marcel va tenir paciència.


www.diaridebarcelona.cat

‘Lost in translation’ és una de les pel•lícules de la seva vida, però a la llista també hi ha títols com ‘Uno de los nuestros’, ‘Sin perdón’ o ‘La vida es bella’. A banda de crítiques de pel•lícules, al blog del Marcel hi trobareu enquestes, tràilers, informació sobre sèries de televisió o lectures recomanades. Ara que s’acosta Sant Jordi aquesta darrera és una bona opció. La seva darrera recomanació és ‘Cineclub’, de David Gilmour.

Publicat per: Maria Font